Per una cadira

Estimat alumnat.

Vos he tornat a fallar, me sap greu i vos deman perdó, altra vegada.

A la tutoria vull treballar el tema dels sentiments i les emocions, ja ho sabeu, però per fer-ho, tal vegada no en sé prou. Segurament necessit en primer lloc sentir-me bé i a gust jo mateix. I aquests darrers dies me sent un poc desanimat. No és culpa vostra, són unes quantes circumstàncies que s’han acumulat i me pesen. Segurament el que va passar a la darrera sessió de tutoria va augmentar aquest sentiment de desànim i impotència per no saber com resoldre la situació.

Per una cadira…

N’hi ha que ens sap greu treure una mala nota…

N’hi ha que ens sap greu que ens canviïn el nom…
N’hi ha que ens sap greu que el professorat no ens faixi cas…
N’hi ha que ens sap greu haver d’aguantar tantes hores a l'escola…
N’hi ha que ens sap greu que ens faixin un gest despectiu…
N’hi ha que ens sap greu que ens insultin…
N’hi ha que ens sap greu seure devora segons qui…
N’hi ha que ens sap greu que ens vacil·lin…

N'hi ha que ens sap greu que ens posin molts de deures...

N’hi ha que ens sap greu tenir una cadira rompuda…

I davant aquests fets:

N’hi ha que ens tornam agressius…
N’hi ha que insultam…

N'hi ha que ens mossegam les ungles...

N’hi ha que sentim ràbia…
N’hi ha que contestam ofensivament…
N’hi ha que ens desanimam…
N'hi ha que sentim tristesa...
N’hi ha que ploram…

I no és que ens sapi greu per una cadira, per una nota, per un canvi de nom, per fer cas, per unes hores, per un gest, per un insult, per seure al costat de qualcú, per una vacil·lada, per uns deures…

ÉS PERQUÈ SOM PERSONES

I LES PERSONES SENTIM I EXPRESSAM LES COSES DE MANERA DIFERENT

Sé que pot ser mal d’entendre que una persona plori per una cadira, però com tothom

SEMPRE ES MEREIX TOT EL RESPECTE!

I no ho vam demostrar...