Benvolguda família,
El sol llueix amb força, els
dies s’han allargat, les flors omplen el camp de colors i la diversitat
d’alumnes, a la primavera, regenera el centre de noves emocions... Pareix mentida, però encaram ja el final de
curs!
I amb la vista posada al mes de
juny, arriben els moments més decisius perquè es perfilaran les notes
definitives no només del tercer trimestre sinó de tot el curs. Professors i
professores de secundària ens hem reunit per fer com les abelles que van de
flor en flor i hem analitzat el procés evolutiu de cadascun dels nostres
deixebles, els aspectes positius i els que necessitam millorar. També ens
serveix, com a docents, per ajustar algunes de les nostres actuacions per
maldar redreçar els punts que no van prou bé.
Pel que respecta al curs de
segon d’ESO, a les passades avaluacions ja vam constatar que, en general, som
un curs amb capacitats i qualitats, però que ens costa mantenir l’atenció
continuada i ens despistam fàcilment. Aquest moments de dispersió segurament
fan que els conceptes no s’assimilin tan bé com voldríem i llavors es nota en
el nostre rendiment. Potser influeix el fet que som moltes persones dins l’aula
amb voluntats i interessos diversos, com les flors de primavera. Açò no
obstant, llevat d’algunes situacions, pareix que hem millorat quant a
participació i autocontrol. Així i tot, també ens fa l’efecte que els
rendiments en general estan un poc per davall de les capacitats. Segurament, si
dedicam alguns minutets més cada dia traurem uns millors resultats.
Som conscients que entendre,
animar i motivar adolescents és complicat, dur i cansat, però és el nostro
deure com a mares i pares i com a mestres.
Evidentment que és el vostre
fill o filla que ha de fer la feina, s’ha d’esforçar i s’hi ha d’implicar, però
noltros els hem d’acompanyar i els hem de fer notar que som i serem sempre al
seu costat. Noltros no podem fallar i ara manco quan arriba el final de curs.
Com a mestre i tutor tenc
plena confiança amb cadascun dels alumnes i crec fermament en les seves possibilitats. També sé cert que
des de casa feis tot el possible per donar-li el suport necessari.
Moltes gràcies,
Zès
